Alfabet javanès
Tipus | alfasil·labari, escriptura natural i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | javanès, madurès, kangean, Betawi (en) i sànscrit |
Creació | 900 |
Basat en | alfabet kawi |
ISO 15924 | Java (361 ) |
Direcció del text | d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+A980-A9DF |
L'alfabet javanès, conegut al seu territori com a Aksara Jawa i Hanacaraka, i designat formalment com a Déntawyanjana i Carakan, és un abugida de la família bràmica desenvolupat pels javanesos per escriure diverses llengües austronèsiques parlades a Indonèsia, principalment el javanès i una forma arcaica de javanès anomenada kawi, així com el sànscrit, llengua indoària utilitzada com a llengua sagrada a tota Àsia. Com a alfabet descendent de l'escriptura Brahmi que és, té moltes similituds amb els alfabets actuals del sud de l'Índia i el sud-est asiàtic. L'alfabet javanès, juntament amb el balinès, es considera el més elaborat i ornat entre els alfabets bràmics del sud-est asiàtic.[1]
L'alfabet fou àmpliament utilitzat pels escribes de la cort de Java i les Illes Petites de la Sonda. A finals del segle xix i principis del XX es van fer molts esforços per estandarditzar l'alfabet, amb l'aparició dels primers tipus de metall de l'alfabet i les incipients regles ortogràfiques. Tanmateix, el punt àlgid de desenvolupament es va aturar sobtadament per la Segona Guerra Mundial[2] i especialment durant l'ocupació japonesa de les Índies de l'est holandeses, durant la qual se'n va prohibir l'ús i aquest va decaure. En l'actualitat, l'ús habitual de l'alfabet javanès ha estat en gran part reemplaçat per l'alfabet llatí javanès.[3][4]
Característiques
[modifica]L'alfabet javanès té 53 lletres, però el nombre de fonemes representats pot variar depenent de la llengua que s'escrigui. Cada lletra representa una síl·laba, formada per una consonant i una vocal inherent, que pot ser /a/ o /ɔ/, i per indicar la pronunciació d'una vocal diferent d'aquesta s'utilitzen diacritics afegits a la lletra. Cada consonant té una forma composta anomenada pasangan (“parell”), el qual anul·la la vocal inherent de la síl·laba anterior.[5] En la paraula aksara per exemple, la vocal inherent de la lletra ka és anul·lada per l'ús de pasangan en la lletra següent.
La puntuació inclou la coma, punt, dos punts, i cometes, així com diverses marques decoratives que indiquen divisió de versos en poesia o que denoten posició en la correspondència.[6] El text s'escriu d'esquerra a dreta i sense separació de paraules (Scriptio continua).[7]
Moltes de les lletres es componen d'elements visualment similars, sobretot "turons" en forma de n i "valls" en forma de u, disposats en seqüències diferents. Hi ha només uns quants components singulars a determinades lletres i unes poques lletres que són veritablement úniques, tot plegat fa que constitueixi una escriptura d'aspecte molt uniforme.[8]
Història
[modifica]Els alfabets javanès i balinès són variants modernes de l'alfabet kawi, un alfabet bràmic desenvolupat a Java al voltant del segle ix. Tingué una àmplia difusió en la literatura religiosa escrita en els manuscrits de fulla de palma anomenats lontar. Sobre el període hindú-budista les formes de les lletres van canviar per esdevenir javanès, i en el segle xvii, l'alfabet ja era identificable com la seva forma moderna.[9]
El Javanès era principalment emprat pels escribes de la cort a Surakarta i Yogyakarta, però l'ús era estès entre diverses corts de Java i de les Illes Petites de la Sonda. S'hi solien escriure cròniques (babad), narracions (serat), versos antics (kakawin), i sortilegis (primbon) entre altres textos, els més populars dels quals van anar sent copiats i reescrits al llarg dels segles.[3][10]
Els primers tipus del metall per a impressió del javanès els van fabricar els holandesos als volts de 1830. A principis del segle XX es van fabricar també tipus de fonts cursives.[5] El 1926, una institució acadèmica de Sriwedari, Surakarta, va publicar el Wewaton Sriwedari o "Solucions de Sriwedari" considerada la primera gramàtica per a la normativa ortogràfica del javanès. Posteriorment, es van anar publicant més obres normatives de l'ortografia del javanès.[11]
Tanmateix, aquest desenvolupament es va aturar de sobte durant la segona Guerra Mundial quan l'ús de l'alfabet javanès es va prohibir durant l'ocupació japonesa. Actualment, no hi ha cap publicació periòdica impresa en alfabet javanès i només s'utilitza amb finalitats decoratives o d'erudició. L'ús habitual del javanès ha estat en gran part reemplaçat per l'alfabet llatí. Amb l'objectiu de preservar-ne el coneixement, el govern indonesi va prescriure l'ensenyament de l'alfabet javanès com a assignatura obligatòria a l'escola elemental i secundària a les zones javanesoparlants.[5][12] El govern de la província de Java Central també n'impulsa l'ús en la senyalització i els cartells indicadors de vies públiques juntament amb la legislació local des de 2012.[13]
Forma
[modifica]Aksara
[modifica]Els caràcters de l'alfabet javanès s'anomenen aksara (ꦲꦏ꧀ꦱꦫ). Cada lletra o aksara representa una síl·laba formada per una consonant i una vocal inherent que pot ser /a/ o bé /ɔ/ depenent en la posició de la lletra en relació a altres lletres .[7] També depèn del dialecte del parlant, ja que el javanès occidental tendeix a pronunciar la vocal inherent com a /a/, mentre que el javanès oriental sol preferir /ɔ/. Les regles que determinen la vocal inherent d'una lletra es descriu al Wewaton Sriwedari de la manera següent:[14]
- Una lletra forma síl·laba amb la vocal /ɔ/ si la lletra anterior conté diacrítics.
- Una lletra forma síl·laba amb la vocal /a/ si la lletra següent conté diacrítics.
- La primera lletra d'una paraula normalment té la vocal /ɔ/, llevat que precedeixi dues altres lletres sense diacrítics, en aquest cas la primera lletra té la vocal /a/.
Hi ha un total de 53 lletres en l'alfabet javanès, però el nombre de fonemes representats varia depenent de l'idioma que s'escrigui. Per exemple, en la transcripció del sànscrit s'utilitzen 33 consonants i 14 vocals, mentre que l'ortografia moderna (basada en el javanès) utilitza 20 consonants i 5 vocals. Les altres lletres han perdut les seves pronunciacions distintes originals i s'utilitzen només en els tractaments honorífics.[5]
Les lletres consonant són:
Wyanjana (Consonants) | ||||||||||||||||||||
IPA | /ha/ | /na/ | /tʃa/ | /ra/ | /ka/ | /d̪a/ | /t̪a/ | /sa/ | /wa/ | /la/ | /pa/ | /ɖa/ | /dʒa/ | /ja/ | /ɲa/ | /ma/ | /ɡa/ | /ba/ | /ʈa/ | /ŋa/ |
Transcripció | ha | na | ca | ra | ka | da | ta | sa | wa | la | pa | dha | ja | ya | nya | ma | ga | ba | tha | nga |
Nglegéna | ꦲ | ꦤ | ꦕ | ꦫ | ꦏ | ꦢ | ꦠ | ꦱ | ꦮ | ꦭ | ꦥ | ꦣ | ꦗ | ꦪ | ꦚ | ꦩ | ꦒ | ꦧ | ꦛ | ꦔ |
Murda | ꦟ | ꦖ1 | ꦑ | ꦝ | ꦡ | ꦯ | ꦦ | ꦘ2 | ꦓ | ꦨ | ||||||||||
Mahaprana | ꦰ | ꦞ | ꦙ | ꦜ |
^^1 Només es troba en posició no inicial mentre ꧀ꦖ. ^^2 Al principi jnya ꦗ꧀ꦚ, però més tard es desenvolupà com una lletra sola.[15]
El Javanès modern utilitza 20 consonants, i cada consonant pot ser representada amb fins a 3 tipus de caixa: una caixa baixa anomenada nglegéna, un caixa alta anomenada murda o gedé, i la caixa mahaprana.[1]
Murda és similar a majúscules, però no s'utilitza a principi d'una frase. Són utilitzats com a tractament honorífic en la primera síl·laba d'un nom propi, normalment d'una persona respectada o d'un lloc. No totes les lletres nglegéna tenen un forma murda, i si una existeix la lletra murda per a la primera síl·laba d'un nom, es posa en majúscula la segona lletra. Si la segona lletra tampoc disposa de forma murda, es posa en majúscula la tercera, etcètera. Els noms amb un grau de respecte molt elevat es poden escriure amb totes les lletres capitals, si disposen de les murda corresponents .
Mahaprana es tradueix per "aspirat". Originalment eren consonants aspirades utilitzades en transliteracions del sànscrit i del kawi. Tot i això, la seva ocurrència és rara. El seu ús adequat en l’ortografia moderna és desconegut, ja que no hi ha consonants aspirades al javanès modern, i sovint s’ometen en els llibres que tracten sobre l'alfabet.[15]
Per representar vocals pures s'utilitza ꦲ ha per indicar l'absència de consonant o consonant zero.[16] Altrament, també hi ha lletres que representen vocals pures, anomenades swara, que són les següents:
Swara (Vocals) | |||||||
Aksara | ꦄ | ꦆ | ꦈ | ꦌ | ꦎ | ||
IPA | /a/ | /i/ | /u/ | /e/ | /o/ | ||
Transcripció | Un | i | u | e | o |
Les swara s'utilitzen per diferenciar noms propis de manera semblant a les lletres murda. Per exemple, l'adjectiu ayu (elegant) s'escriu amb la síl·laba ha (ꦲꦪꦸ) en canvi el nom personal Ayu s'escriu amb swara (ꦄꦪꦸ). També s'utilitza swara en paraules d'origen estranger. El nom de l'element químic argó, per exemple, s'escriu amb swara.[11][17]
Pasangan
[modifica]El Pasangan seria l'oposat a l'acsara, ja que elimina la vocal inherent d'una consonant que va amb una altra consonant en una mateixa síl·laba, generalment escrit en forma de subíndex. S'utilitza per a agrupaments consonàntics o síl·labes tancades que es produeixen al mig d'una frase. Per exemple, nda es fa afegint da amb pasangan a la síl·laba na.[15]
Pasangan | ||||||||||||||||||||
IPA | /kha/ | /kna/ | /ktʃa/ | /kra/ | /kka/ | /kd̪a/ | /kt̪a/ | /ksa/ | /kwa/ | /kla/ | /kpa/ | /kɖa/ | /kdʒa/ | /kja/ | /kɲa/ | /kma/ | /kɡa/ | /kba/ | /kʈa/ | /kŋa/ |
Transcripció | kha | kna | kca | kra | kka | kda | kta | ksa | kwa | kla | kpa | kdha | kja | kya | knya | kma | kga | kba | ktha | knga |
Nglegena | ꧀ꦲ | ꧀ꦤ | ꧀ꦕ | ꧀ꦫ | ꧀ꦏ | ꧀ꦢ | ꧀ꦠ | ꧀ꦱ | ꧀ꦮ | ꧀ꦭ | ꧀ꦥ | ꧀ꦝ | ꧀ꦗ | ꧀ꦪ | ꧀ꦚ | ꧀ꦩ | ꧀ꦒ | ꧀ꦧ | ꧀ꦛ | ꧀ꦔ |
Murda | ꧀ꦟ | ꧀ꦖ | ꧀ꦑ | ꧀ꦣ | ꧀ꦡ | ꧀ꦯ | ꧀ꦦ | ꧀ꦘ | ꧀ꦓ | ꧀ꦨ | ||||||||||
Mahaprana | ꧀ꦰ | ꧀ꦞ | ꧀ꦙ | ꧀ꦜ |
Lògicament, una Swara no va mai amb pasangan, però es pot escriure de la mateixa manera, com un subíndex, per desambiguar noms propis.[17]
El pasangan ra (꧀ꦫ) i ya (꧀ꦪ) s’utilitzen quan les lletres esmentades pertanyen a una paraula o síl·laba separada. Si el so /r/ i /j/ pertanyen al grup consonàntic de la mateixa paraula o síl·laba, s'utilitza el sandhangan (o diacrític) cakra (ꦿ) i el pengkal (ꦾ).
Aksara addicionals
[modifica]A causa de la pèrdua de la pronunciació original o per adaptar-se a paraules de préstecs estrangers, hi ha diversos aksara que es reclassifiquen i s'afegeixen al repertori modern. Cada un d'aquests Aksara addicional té un pasangan, però estan desproveïts de caixa murda o mahaprana. Són els següents:[15][17]
Ganten | |||||
Aksara | Pasangan | IPA | Transc. | Nom | Descripció |
ꦉ | ꧀ꦉ | /rə/ | re | Pa cerek | Al principi, //r̩//, //l̩//, i //l̩ː// era present en el desenvolupament primerenc de l'alfabet a causa de la influència del sànscrit. L'ortografia contemporània els va establir com a ganten, síl·labes amb vocal //ə// que reemplaça per les combinacions ra+pepet (ꦫꦼ), la+pepet (ꦭꦼ), i la+pepet+tarung (ꦭꦼꦴ) respectivament. Com que ja té un valor de vocal fix, no pot portar diacríticss vocàlics. |
ꦊ | ꧀ꦊ | /lə/ | le | Nga lelet | |
ꦋ | ꧀ꦋ | /lɤ/ | leu | Nga lelet raswadi | |
Miscellaneous | |||||
ꦬ | ꧀ꦬ | /ra/ | ra | Ra agung | Històricament utilitzat per alguns escriptors per al tractament de la reialesa. |
ꦐ | ꧀ꦐ | /qa/ | qa | Ka sasak | Transcripció tradicional de /qa/ adoptat per la llengua Sasak. |
Rekan | |||||
ꦲ꦳ | ꧀ꦲ꦳ | /ħa/ | ha | Rekan[18] | La majoria de sons que no són propis del javanès s'indiquen afegint U+A9B3 ◌꦳ CECAK TELU del SIGNE JAVANÈS sobre una síl·laba que sona similar. Les lletres resultants s'anomenen rekan o rekaan, igeneralment s'utilitzen en manlleus de l'Àrab i holandès. |
ꦏ꦳ | ꧀ꦏ꦳ | /xa/ | kha | ||
ꦢ꦳ | ꧀ꦢ꦳ | /ða/ | dza | ||
ꦗ꦳ | ꧀ꦗ꦳ | /za/ | za | ||
ꦱ꦳ | ꧀ꦱ꦳ | /ʃa/ | sya | ||
ꦒ꦳ | ꧀ꦒ꦳ | /ɣa/ | gha | ||
ꦥ꦳ | ꧀ꦥ꦳ | /fa/ | fa | ||
ꦔ꦳ | ꧀ꦔ꦳ | /ʔa/ | 'an | ||
ꦡ͜ꦌ̈ | N/A | ? | the | ||
ꦯ͜ꦌ̈ | N/A | ? | se | ||
ꦤ͜ꦌ̈ | N/A | ? | nie | ||
ꦲ꧀ꦮꦌ̈ | N/A | ? | hwe | ||
ꦪ꦳ꦺꦴ | N/A | ? | yo | ||
ꦯ꦳ꦾꦺꦴ | N/A | ? | syo |
Sandhangan
[modifica]Els diacrítics o signes dependents s’anomenen sandhangan (ꦱꦟ꧀ꦝꦁꦔꦤ꧀). Són les següents:[17]
Sandhangan Swara (Diacrítics vocàlics) | ||||||||
Sandhangan | - | ꦶ | ꦸ | ꦺ | ꦺꦴ | ꦼ | ||
IPA | /a/ | /i/ | /u/ | /e/ | /o/ | /ə/ | ||
Transcripció | a | i | u | é | o | e | ||
Nom | - | wulu | suku | taling | taling-tarung | pepet |
Sandhangan | IPA | Transc. | Nom | Descripció | |
ꦀ | /◌̃/ | -m | Sesigeg | Panyangga | Nasalitza la vocal, paral·lel al candrabindu (només utilitzat en el símbol religiós om). |
ꦁ | /-ŋ/ | -ng | Cecak | Afegeix final /ŋ/ a una síl·laba. Paral·lel a anusvara. | |
ꦂ | /-r/ | -r | Layar | Afegeix /r/ final a una síl·laba. | |
ꦃ | /-h/ | -h | Wignyan | Afegeix final /h/ a una síl·laba. Paral·lel a visarga. | |
ꦽ | /-rə/ | -re | Wyanjana | Keret | Signes de consonant medial. Al principi, aquests signes eren pasangan de U+A989 ꦉ LLETRA JAVANESA PA CEREK, U+A9AA ꦪ LLETRA JAVANESA YA, i U+Un9AB ꦫ LLETRA JAVANESA RA respectivament. En l'ortografia actual, l'ús de pasangan indica que la lletra és part d'una síl·laba separada mentre diacritics wyanjana s'utilitzen en un grup de consonants d'una síl·laba sola. |
ꦾ | /-j-/ | -y- | Pengkal | ||
ꦿ | /-r-/ | -r- | Cakra | ||
꧀ | /-/ | - | Patèn / Pangkon | Anul·la la vocal inherent. Només s'utilitza al final d'una frase. Equivalent a virama. |
Numerals
[modifica]El sistema de numeració javanès té una escriptura pròpia, que només conté els nombres entre 0 i 9.[7]
Angka (Numeral) | ||||||||||||||||||||
Numeral | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 0 | ||||||||||
Angka | ꧑ | ꧒ | ꧓ | ꧔ | ꧕ | ꧖ | ꧗ | ꧘ | ꧙ | ꧐ | ||||||||||
Nom | siji | loro | telu | papat | lima | nem | pitu | wolu | sanga | nol |
Quan escrivim nombres superiors a 9, els números anteriors es combinen simplement tal com es fa amb els nombres aràbics. Per exemple, 21 s'escriu combinant el número 2 i 1, aixíː ꧒꧑. De la mateixa manera, el número 90 seria ꧙꧐ .[7]
La majoria dels nombres són similars als caràcters de síl·laba. Per evitar confusions, els nombres que apareixen als textos javanesos s’indiquen amb “indicadors numerals” anomenats pada pangkat, escrits abans i després del número, seguint el patró: text - indicador - números - indicador - text. Per exemple; El dimarts 19 de març de 2013 s’escriuria com a ꦱꦼꦭꦱ꧇꧑꧙꧇ꦩꦉꦠ꧀꧇꧒꧐꧑꧓꧇ (selasa 19 maret 2013).[7]
Puntuació
[modifica]Pada principals[7] | ||
Pada | Nom | Descripció |
꧊ | Pada adeg | Parèntesis o cometes |
꧋ | Pada adeg-adeg | Introdueix un paràgraf o secció |
꧌ i ꧍ | Pada piseleh | Funcions semblantment a pada adeg |
꧈ | Pada lingsa | Funcions semblants a una coma però no és necessari després d'una paraula que acaba en consonant que és representada per un pangkon. Actua com a punt si va precedit per pangkon. |
꧉ | Pada lungsi | Punt |
꧇ | Pada pangkat | Dos punts o indicador numeral |
ꧏ | Pada rangkep | Símbol d'iteració. Funciona semblantment a 2 o ² en el Sistema tipogràfic indonesi. El caràcter deriva del dígit aràbic dos però no té un ús numèric. Va ser proposat com a caràcter separat a causa de les propietats bidireccionals del dígit aràbic.[15][17] |
Pada especials | ||
Pada | Nom | Descripció |
꧁ i ꧂ |
Rerenggan | Marca l'inici i el final d'un títol |
꧅ |
Pada luhur | Introducció d'una carta que s'adreça a una persona de més edat o de rang superior. |
꧄ |
Pada madya | Introducció d'una carta que s'adreça a una persona de la mateixa edat o d'igual rang. |
꧃ |
Pada andhap | Introducció d'una carta que s'adreça a una persona de menys edat o de rang inferior. |
꧋꧐꧋ |
Pada guru | Introducció d'una carta sense indicació d'edat o de rang |
꧉꧆꧉ | Pada pancak | Tancament o conclusió d'una carta |
꧅ꦧ꧀ꦖ꧅ ꧅ꦧ꧀ꦕ꧅ |
Purwapada | Introdueix un poema |
꧅ꦟ꧀ꦢꦿ꧅ |
Madyapada | Indica una cançó nova dins d'un poema |
꧅ꦆ꧅ |
Wasanapada | Indica el final d'un poema. |
Marca de correcció
[modifica]Hi ha dos signes especials per indicar error d'escriptura, són: ꧞ pada tirta tumétés i ꧟ pada isèn-isèn. Encara que només s'utilitzen en l'escripturà a mà, ambdós són inclosos a l'Unicode. Tirta tumétés s'utilitza a Yogyakarta, mentre isèn-isèn s'utilitza a Surakarta. Per exemple, si algú vol escriure pada luhur, però escriu pada wu ..., un escriba de Yogyakarta escriuria:
ꦥꦢꦮꦸ꧞꧞꧞ꦭꦸꦲꦸꦂ
Pada wu---luhur
En canvi a Surakarta, escriuria:
ꦥꦢꦮꦸ꧟꧟꧟ꦭꦸꦲꦸꦂ[17]
El pangram del hanacaraka
[modifica]Les lletres de l'alfabet javanès s'endeguen en el pangram hanacaraka perfecte, de la manera següent:
-
ꦲꦤꦕꦫꦏ
Hana caraka -
ꦢꦠꦱꦮꦭ
Data sawala -
ꦥꦝꦗꦪꦚ
Padha jayanya -
ꦩꦒꦧꦛꦔ
Maga bathanga
Del qual la traducció línia per línia seria:[7]
Hi havia dos missatgers. Es tenien ressentiment. (Eren) igual de forts (lluitant). Aquí hi ha els cadàvers.
La seqüència forma un poema de 4 versos narrant el mite d'Aji Saka.[1] Tanmateix, la seqüència hanacaraka no inclou les lletres murda ni mahaprana.
Les lletres també es poden ordenar fonèticament segons l'estàndard sànscrit, anomenat kaganga, que és també com s'ordena l'alfabet a l'Unicode. L'ordre és el següent:[15]
ꦏ ꦑ ꦒ ꦓ ꦔ ꦕ ꦖ ꦗ ꦙ ꦚ ꦛ ꦜ ꦝ ꦞ ꦟ ꦠ ꦡ ꦢ ꦣ ꦤ ꦥ ꦦ ꦧ ꦨ ꦩ ꦪ ꦫ ꦭ ꦮ ꦯ ꦰ ꦱ ꦲ
Altres usos
[modifica]Sànscrit i javanès antic
[modifica]ꦏꦑꦒꦓꦔꦕꦖꦗꦙꦚꦛꦜꦝꦞꦟꦠꦡꦢꦣꦤꦥꦦꦧꦨꦩꦪꦫꦭꦮꦯꦰꦱꦲ
Wyanjana (Consonants)[17][19][20] | ||||||||||||||||||
Oclusives | Velar | Palatal | Retroflex | Dental | Labial | Glottal | ||||||||||||
Aksara | AFI | Transc. | Aksara | AFI | Transc. | Aksara | IPA | Transc. | Aksara | IPA | Transc. | Aksara | IPA | Transc. | Aksara | IPA | Transc. | |
ꦏ | /ka/ | ka | ꦕ | /tʃa/ | ca | ꦛ | /ʈa/ | ṭUn | ꦠ | /t̪a/ | ta | ꦥ | /pa/ | pa | ||||
ꦑ | /kʰa/ | kha | ꦖ | /tʃʰa/ | cha | ꦜ | /ʈʰa/ | ṭha | ꦡ | /t̪ʰa/ | tha | ꦦ | /pʰa/ | pha | ||||
ꦒ | /ɡa/ | ga | ꦗ | /dʒa/ | ja | ꦝ | /ɖa/ | ḍUn | ꦢ | /d̪a/ | da | ꦧ | /ba/ | ba | ||||
ꦓ | /ɡʰa/ | gha | ꦙ | /dʒʰa/ | jha | ꦞ | /ɖʰa/ | ḍha | ꦣ | /d̪ʰa/ | dha | ꦨ | /bʰa/ | bha | ||||
Nasals | ꦔ | /ŋa/ | nga | ꦚ | /ɲa/ | nya | ꦟ | /ɳa/ | ṇUn | ꦤ | /na/ | na | ꦩ | /ma/ | ma | |||
Semivocals | ꦪ | /ja/ | ya | ꦮ | /ʋa/ | wa | ||||||||||||
Líquides | ꦫ | /ra/ | ra | ꦭ | /la/ | la | ||||||||||||
Fricatives | ꦯ | /ɕa/ | śUn | ꦰ | /ʂa/ | ṣUn | ꦱ | /sa/ | sa | ꦲ | /ha/ | ha |
Swara (Vocals)[17][19] | ||||||||
Curtes | Aksara | ꦄ | ꦅ / ꦆ | ꦈ | ꦉ | ꦊ | ꦌ | ꦎ |
AFI | /a/ | /i/ | /u/ | /r̩/ | /l̩/ | /e/ | /o/ | |
Transcripció | Un | i | u | ṛ | ḷ | e | o | |
Llargues | Aksara | ꦄꦴ | ꦇ | ꦈꦴ | ꦉꦴ | ꦋ | ꦍ | ꦎꦴ |
AFI | /aː/ | /iː/ | /uː/ | /r̩ː/ | /l̩ː/ | /ai̯/ | /au̯/ | |
Transcripció | ā | ī | ū | ṝ | ḹ | ai | au |
Sandhangan Swara (Diacrítics vocàlics)[17][19] | ||||||||
Curtes | Sandhangan | - | ◌ꦶ | ◌ꦸ | ◌ꦽ | ꧀ꦭꦼ | ◌ꦺ | ◌ꦺꦴ |
AFI | /a/ | /i/ | /u/ | /r̩/ | /l̩/ | /e/ | /o/ | |
Transcripció | Un | i | u | ṛ | ḷ | e | o | |
Llargues | Sandhangan | ◌ꦴ | ◌ꦷ | ◌ꦹ | ◌ꦽꦴ | ꧀ꦭꦼꦴ | ◌ꦻ | ◌ꦻꦴ |
AFI | /aː/ | /iː/ | /uː/ | /r̩ː/ | /l̩ː/ | /ai̯/ | /au̯/ | |
Transcripció | ā | ī | ū | ṝ | ḹ | ai | au |
Sondanès
[modifica]L'alfabet javanès també s'utilitza per escriure sondanès. El L'alfabet es va modificar i es va anomenar cacarakan. També es pot observar una diferència en la simplificació de la vocal /o/ en (ꦵ).
Altres diferències entre l'alfabet javanès modificat per al sondanès (cacarakan) i l'escriptura del javanès (Carakan) són:
- En sondanès s'utilitza Aksara suara per escriure una paraula començada amb vocal, mentre que en javanès s'usa ha. Per exemple, aksara s'escrit ꦄꦏ꧀ꦱꦫ en sondanès i ꦲꦏ꧀ꦱꦫ en javanès .
- El sondanès utilitza ꦄꦶ en comptes de ꦅ del javanès per aksara suara /i/. Altres aksara suara no tenen cap canvi.
- El sondanès utilitza les aksara suara ꦄꦼ //ə// i ꦄꦼꦵ //ɤ// addicionals .
- El sondanès utilitza ꦣ en comptes de ꦢ per /da/ com en javanès. El caràcter ꦢ no és utilitzat en sondanès .
- El sondanès utilitza ꦤꦾ en comptes de ꦚ per representar //ɲa// com en javanès.
Madurès
[modifica]L'alfabet javanès s’utilitza per escriure madurès. L’ortografia del madurès en escriptura javanesa és similar a l’ortografia javanesa.
Balinès
[modifica]Les diferències entre l'escriptura del javanès i del balinès són essencialment tipogràfiques. Les semblances entre amdues són evidents. Tanmateix, hi ha diverses diferències en ortografia.[21]
- L'escriptura del balinès no utilitza les consonants dha i tha en el vocabulari bàsic (aksara wreṣāstra) però encara es fan servir en nombrosos manlleus del sànscrit o del Javanese antic com aksara sualalita.
- L'escriptura del javanès reutilitza els caràcters murda com a lletres majúscules en ortografia moderna. En canvi l'escriptura del balinès conserva els caràcters mūrdhanya per escriure consonants retroflexes en manlleus del sànscrit i del Kawi o javanès antic.
Escriptura javanesa | Escriptura balinesa |
Nota: l'alfabet balinès d'aquesta imatge està ordenat segons l'ordre hanacaraka tradicional javanès (hanacaraka datasawala padhajayanya magabathanga) per tenir més claredat. L'ordre tradicional del balinès hanacaraka és hanacaraka datasawala magabanga pajayanya . Les dues ordres hanacaraka s'atribueixen al mite d' Aji Saka . |
Ús de l'alfabet javanès per escriure indonesi i anglès
[modifica]L'alfabet javanès també s’utilitza per transliterar paraules indonèsies i paraules angleses, com es pot testimoniar en llocs públics, especialment a Surakarta i els seus voltants. Les paraules d'origen indonesi o anglès s'escriuen tal com es pronuncien en javanès, no com s'escriurien en alfabet llatí. Per exemple, "Solo Grand Mall" s'escriu ꦱꦺꦴꦭꦺꦴꦒꦿꦺꦤ꧀ꦩꦭ꧀, que es pronuncia com a "Solo Grèn Mal" (pronunciat /sɔlɔ gren mɔl/).
Fonts
[modifica]꧋ꦱꦧꦼꦤ꧀ꦮꦺꦴꦁꦏꦭꦻꦂꦫꦏ꧀ꦏꦺꦏꦤ꧀ꦛꦶꦩꦂꦢꦶꦏꦭꦤ꧀ꦢꦂꦧꦺꦩꦂꦠꦧꦠ꧀ꦭꦤ꧀ꦲ꦳ꦐ꧀ꧏꦏꦁꦥꦝ꧉
|
Hanacaraka / Pallawa de Teguh Budi Sayoga |
JG Aksara Jawa, de Jason Glavy |
Tuladha Jejeg, de RS Wihananto |
Aturra, d'Aditya Bayu Perdana |
Adjisaka, de Sudarto HS / Ki Demang Sokowanten |
Noto Sans Javanese, de Google Inc. |
Djoharuddin, d'Aditya Bayu Perdana |
- primera línia de la Declaració Universal dels Drets Humans en javanès.
A partir del 2013, hi ha diversos tipus de lletra àmpliament publicats capaços de donar suport a Javanese, basat en ANSI Hanacaraka / Pallawa de Teguh Budi Sayoga,[22] Adjisaka de Sudarto HS / Ki Demang Sokowanten,[23] JG Aksara Jawa de Jason Glavy,[24] Carakan Anyar de Pavkar Dukunov,[25] i Tuladha Jejeg de RS Wihananto,[26] basada en la tecnologia de lletra intel·ligent Graphite (SIL). Altres tipus de lletra amb publicacions limitades inclouen Surakarta realitzada per Matthew Arciniega el 1992 per a la pantalla de pantalla de Mac,[27] i Tjarakan desenvolupada per AGFA Monotype cap al 2000.[28] També hi ha un tipus de lletra basat en símbols anomenat Aturra desenvolupat per Aditya Bayu Perdana el 2012-2013.[29] El 2014, Google va introduir Noto Sans Javanese com a part de la seva sèrie de fonts Noto per donar suport a tots els idiomes del món.[30]
A causa de la complexitat de l'escriptura, moltes fonts de l'alfabet javanès tenen mètodes d'entrada diferents en comparació amb altres alfabets bràmics i poden presentar diversos defectes. JG Aksara Jawa, en particular, pot provocar conflictes amb altres sistemes d'escriptura, ja que el tipus de lletra utilitza punts de codi d'altres sistemes d'escriptura per complementar l'extens repertori de Javanès. Això és d'esperar, ja que el tipus de lletra es va produir abans de la implementació de l'alfabet javanès a Unicode.[31]
Probablement, el tipus de lletra més "complet", en termes de tecnicitat i recompte de glifs, és Tuladha Jejeg. És capaç d'introduir mètodes lògics i mostrar una estructura de síl·labes complexa i admet un extens repertori de glifs incloent formes no estàndard que no es poden trobar en textos regulars javanesos, mitjançant la tecnologia de lletra intel·ligent Graphite (SIL). No obstant això, ja que no molts sistemes d’escriptura requereixen funcions tan complexes, l’ús està limitat a programes amb tecnologia Graphite, com ara el navegador Firefox, el client de correu electrònic Thunderbird i diversos processadors de text OpenType. El tipus de lletra es va escollir per mostrar l'escriptura en javanès a la Viquipèdia en javanès.[17]
Unicode
[modifica]L'alfabet javanès es va afegir a la norma Unicode a l'octubre de 2009 amb el llançament de la versió 5.2.
El bloc Unicode per a Javanese és U + A980 fins a U + A9DF. Hi ha 91 punts de codi per a l'alfabet javanès: 53 lletres, 19 signes de puntuació, 10 números i 9 vocals:
Javanès[[#endnote_UA980_as_of_Unicode_version{{{3}}}|[1]]] [[#endnote_UA980_grey{{{3}}}|[2]]] Official Unicode Consortium code chart (PDF) | ||||||||||||||||
0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | E | F | |
U+A98x | ꦀ | ꦁ | ꦂ | ꦃ | ꦄ | ꦅ | ꦆ | ꦇ | ꦈ | ꦉ | ꦊ | ꦋ | ꦌ | ꦍ | ꦎ | ꦏ |
U+A99x | ꦐ | ꦑ | ꦒ | ꦓ | ꦔ | ꦕ | ꦖ | ꦗ | ꦘ | ꦙ | ꦚ | ꦛ | ꦜ | ꦝ | ꦞ | ꦟ |
U+A9Ax | ꦠ | ꦡ | ꦢ | ꦣ | ꦤ | ꦥ | ꦦ | ꦧ | ꦨ | ꦩ | ꦪ | ꦫ | ꦬ | ꦭ | ꦮ | ꦯ |
U+A9Bx | ꦰ | ꦱ | ꦲ | ꦳ | ꦴ | ꦵ | ꦶ | ꦷ | ꦸ | ꦹ | ꦺ | ꦻ | ꦼ | ꦽ | ꦾ | ꦿ |
U+A9Cx | ꧀ | ꧁ | ꧂ | ꧃ | ꧄ | ꧅ | ꧆ | ꧇ | ꧈ | ꧉ | ꧊ | ꧋ | ꧌ | ꧍ | ꧏ | |
U+A9Dx | ꧐ | ꧑ | ꧒ | ꧓ | ꧔ | ꧕ | ꧖ | ꧗ | ꧘ | ꧙ | ꧞ | ꧟ | ||||
Notes |
Galeria
[modifica]Manuscrits
[modifica]-
Babad Tanah Jawi . XIX d.C.
-
Serat Jatipustaka . XIX d.C.
-
Serat Bratayudha . XX dC.
-
Històries d’Amir Hamzah. Principis del segle xx.
-
Títol del llibre del 1898, que mostra la influència europea en javanès.
Senyalització pública
[modifica]-
Cartell del carrer Gajah Mada, Surakarta.
-
Senyal de carrer Slamet Riyadi, Surakarta.
-
Inscripció de Pakubowono X, Surakarta (1938).
-
Un dels poemes de paret de Leiden, Serat Kalatidha .
-
Un centre comercial a Surakarta, Java Central
Gràfics
[modifica]-
L'emblema de la Regió Especial de Yogyakarta fa honor a l'escriptura javanesa
-
Lletres estilitzades a l'emblema del sultanat de Yogyakarta
-
Cal·ligrafia javanesa contemporània
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kuipers, Joel (2003). Indic Scripts of Insular Southeast Asia: Changing Structures and Functions Arxivat 2014-05-14 a Wayback Machine.. Tokyo: Tokyo University of Foreign Studies.
- ↑ Javaans Schrift. (Semaian 8), W. van der Molen. Review by: RAECHELLE RUBINSTEIN. Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde. Deel 150, 1ste Afl. (1994), pp. 243-244. Published by: KITLV, Royal Netherlands Institute of Southeast Asian and Caribbean Studies. JSTOR 27864536
- ↑ 3,0 3,1 Soebadyo, Haryati (2002) Indonesian Heritage 10: Bahasa dan Sastra. Jakarta: Buku Anak Bangsa - Grolier International. ISBN 979-8926-23-4
- ↑ Leinster, Troy (2012). Nieuw Javaansch No.1. The Hague
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Javanese Script Description». Script Source. [Consulta: 9 maig 2014].
- ↑ Daniels, Peter T; Bright, William. The World's Writing Systems. Nova York: Oxford University Press, 1996.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Soemarmo, Marmo (1995). Javanese Script. Ohio Working Papers in Linguistics and Language Teaching 14. 69-103.
- ↑ Adien Gunarta. «Pengantar Tipografi Aksara Jawa oleh Aditya Bayu», 05-05-2014. [Consulta: 10 maig 2014].
- ↑ Campbell, George L. (2000). Compendium of the World's Languages. Vol. 1. New York: Routledge.
- ↑ Gallop, Annabel T. (2012) Golden Letters: Writing Traditions of Indonesia. Jakarta: Lontar Foundation.
- ↑ 11,0 11,1 Darusuprapta (2003). Pedoman Penulisan Aksara Jawa[Enllaç no actiu]. Yogyakarta: Yayasan Pustaka Nusantara.
- ↑ Florida, Nancy K. (1995). Writing the Past, Inscribing the Future: History as Prophesy in Colonial Java. Duke University Press.
- ↑ Pemerintahan Provinsi Jawa Tengah (2009). Peraturan Daerah no. 9 tahun 2012, mengenai bahasa, sastra, dan aksara Jawa.
- ↑ Komisi Kesustraan Sriwedari (1926). Paugeran Sriwedari. Surakarta
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Everson, Michael. «L2/08-015R: Proposal for encoding the Javanese script in the UCS», 06-03-2008.
- ↑ «ALA-LC Romanization Tables». Library of Congress.
- ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 Wihananto, R.S. (2011). Panduan Fonta Aksara Jawa Unicode[Enllaç no actiu]
- ↑ Javanisch, Fremde Laute. From Das Buch der Schrift. Faulmann, Carl (1880).
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Raffles, Thomas Stamford (1817). History of Java. London
- ↑ Javanese compared to other Indic scripts. From History of Java. Raffles, Thomas Stamford (1817).
- ↑ Ida Bagus Adi Sudewa. «The Balinese Alphabet, v0.6». Yayasan Bali Galang, 14-05-2003. [Consulta: 9 novembre 2013].
- ↑ Teguh Budi Sayoga. «Hanacaraka», 01-09-2004. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2013. [Consulta: 9 novembre 2013].
- ↑ Ki Demang Sokowanten. «Adjisaka», 01-11-2009. [Consulta: 9 novembre 2013].
- ↑ Jason Glavy. «JG Aksara Jawa», 16-12-2006. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2013. [Consulta: 9 novembre 2013].
- ↑ Pavkar Dukunov. «Carakan Anyar». Hanang Hundarko, 25-11-2011. [Consulta: 9 novembre 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ R.S. Wihananto. «Tuladha Jejeg, Javanese Unicode font». [Consulta: 9 novembre 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Matthew Arciniega's page
- ↑ AGFA Monotype: Javanese. Glyph repertoire
- ↑ Aditya Bayu Perdana Perdana. «Aturra, font for Javanese», 01-09-2013. [Consulta: 9 novembre 2013].
- ↑ Google Noto Fonts - Noto Sans Javanese
- ↑ Pitulung: Aksara Jawa
Enllaços externs
[modifica]- Eines de conversió Tools to Convert